diumenge, 7 d’octubre del 2012

PARELLES A PALAU

Ahir en horari de tarda, després desprès d'un dina de germanor, es va celebrar el prestigiós torneig de Parelles. Bona participació amb 7 parelles. Com marca la tradició, aquesta modalitat dona sorpreses i jocs diferents als habituals. Una final amb el campionisims Stones, i la nova parella Intocables, que va acabar afavorint als primers per un solitari 1 a 0. Un partit eminentment tàctic sense grans ocasions per cap banda. Lo millor sens dubte es el bon rotllo i germanor de tots plegats.
Felicitar als Palauencs un cop més per la preparació de l'escenari i als campions pel seu gran torneig.
L'any que ve esperem ser més parelles i que es vegi aquesta competició com una forma més de relació i no tant com una competició. Exemples clars els veiem en els Turkis i el IaiaBa als que hi ha que agrair en tot moment la seva predisposició i esportivitat.



dissabte, 22 de setembre del 2012

Els sopars de Can Punyetes

Molts cops, es diu que les persones, a banda de treballar, qui te la sort de poder fer ho, han de tenir afeccions, el que en diem hobbies. Potser, caldria encunyar un nou mot, que recollís alguns aspectes que no es contemplant en aquest.
Sovint, una afecció es aquella manera d'ocupar el temps sobrant o inclòs de desconnectar del dia a dia.
En el meu cas i parlo crec, per uns quans més, m'agradaria expressar un sentiment per veure si es compartit o no. Els botons per mi son una afecció, omplen un espai de competició que sempre busco però a banda, amb el temps m'ha portat més enllà. A dut a les relacions personals i es aquí on es complerta el cercle. Es clar que jugar a botons omple, però rés es igual sense els dinars i especialment els sopars a Can Punyetes. Les hores passades en aquest restaurant, ben menjats i discutint de botons, dones i botons, son imprescindibles. Res es igual sense aquestes sobretaules que de tot cor recomano a tots els companys. Explicaré una anècdota. En la passada assemblea, vaig tenir un intercanvi verbal amb en ICK! Que alguns poden pensar que va ser violent i altres pensem que tants sols abrandat. Opinions trobades, però acabada l'assemblea, sopar a Can Punyetes i sentats un al costat de l'altre varem seguir debatent, amb els plats a la taula i sense perdre el somriure.
Agrair des d'aquest modest espai a l'Albert, propietari del local, que ens acull, aguanta, permet, i sempre ens atén tot i que sovint arribem a hores impresentables. Gracies des d’aquí.

divendres, 31 d’agost del 2012

NOVA TEMPORADA

El dia 13 de setembre hi ha l'assemblea de l'ACFB, on podrem de vell nou, donar el tret d'inici a una temporada que es preveu torni a ser tant competida com acostuma a ser-ho. Nova junta que timonajarà la nau d'ACFB. Ara es quan tots, més enllà de les opinions i diferències, cal que oferim ajuda per fer que ACFB creixi en socis i activitats. Ara quan no hi han pros ni contres, on tot està per escriure, es quan tots hem d'oferir allò que podem donar, sense esperar res més que l'ACFB segueixi creixent.
Com cada any, aquest tornarà a tenir canvis, esperem que bons, amb l'objectiu de renovar el interès i corregir aquells defectes que totes les activitats humanes tenen. En les meves mans ha caigut la responsabilitat de la competició i com només en tinc dues, m'he apanyat 4 més. Son les ja veteranes en aquests negocis del company Chondos y les del novell Alcatraz que faran que la meva "espitossitat", nos ens faci descarrilar el tren.
Entre les novetats remarcar en primer lloc la organització de les competicions de rànquing en tres models diferents. A saber, el tradicional i dos nous models dels que tots haureu rebut el dossier corresponent, amb l'objectiu de dinamitzar el rànquing i fer que realment sigui una competició de prestigi per la seva qualitat de joc i competitivitat. Esperem haver aconseguit conjuminar tots els desitjos dels jugadors d'ACFB per que tothom tingui una raó per poder participar en aquests campionats.
En el campionat de Casal, a partir de la finalització de la temporada vigent, es a dir al desembre, es transformarà en una competició amb un format de dos grups, torneig d'obertura i de clausura amb les corresponents promocions i diverses martingales que tant agraden. També volem dotar aquesta competició de agilitat perquè tothom estigui sempre despert i no perdi el interès.
De ben segur que tindrem noves idees i com ja em fet amb els formats nous de rànquing, us els farem arribar per que estigueu puntualment informats de les novetats.
Perquè ningú s'oblidi, recordar que el comitè de competició incorporar també al odiat comitè disciplinari i que els criteris de W.O. (walkover) d'enguany seguirà sent estrictes en la seva aplicació.
Bona sort i que comenci l'espectacle.

dimecres, 4 de juliol del 2012

Nou president mateix destí

Ahir es va cel.lebrar a Bigai, la proclamació del nou president, en substitució del fins ara president Marc Besora (Levante). Va ser un acte senzill, donat que no va haver confrontació al nomè spresentar-se una candidatura. Des d'aquest modest balcó agraïr i reconeixer els molts mèrits del president sortint que de ben segur perduraran en el record i la història de l'ACFB. S'obre una nova etapa, on com sempre es diu, tots hem de possar la part que ens toqui per empentar el carro endevant. De ben segur que el nou president Botofumeiro, junt a la seva directiva, s'esforçaran en fer una tasca a l'alçada que mereix el nosre club. Es hora de treballar i continuar fent creixer l'associació.

dijous, 10 de maig del 2012

DONAR UNA PASSA EN DAVANT

Massa soroll i el nostre mal no vol soroll. Ja fa dies, setmanes diria, que el debat intern a Bigai està en si “fotem fora” al president, perquè les formes del seu manat i per les actuacions que empren de manera personalista i personal. I he dit bé , si “fotem fora” i no si presentem candidatura nova a presidència, perquè aquests son els termes en els que es mou el debat.
Ningú, al menys públicament té objeccions a les millores que en els últims 5 anys ha experimentat l’associació, però tampoc trobem a ningú que no consideri que les formes i les actuacions amb xic dictatorials, han portat a una situació insostenible l'ACFB.
Molts han estat els socis que han format part de les juntes d’en Levante i molts els que han sortit escamats, inclòs persones de temprança extrema, han sofert les ires en alguns moments que els ha portat a dimitir, encara que sigui per ètica personal. Per tots ells l’agraïment per la seva feina desinteressada  i la comprensió al no seguir, si s’han vist sotmesos a la malfiança, el menys preu, la manca de llibertat d’acció o directament la vexació i el insult.
Avui, a 10 de maig, un cop més aquesta Junta, està donant mostres de voler manipular el esdevenir de l’ACFB i en lloc de voler obrir un debat franc i net on tothom es trobés representat i pogués donar la seva opinió sense que el titllin d’escòria o de ser putrefacte, s’està retenint el fet de convocar unes eleccions on es podrien confrontar projectes, idees i formes. Es pretén apropar aquesta data  l’estiu on poc o molt alguns ja de vacances, altres desvinculats, es generi el desinterès que ja existeix i simplement això sigui la guía d’unes eleccions importants pel futur de l’ACFB.
Es molt trist que el president, no s’adoni que el seu temps, gloriós en certs aspectes, ha passat i que potser el millor favor que podria fer a l’associació seria acabar els seu mandat i deixar pas a altres opcions sense voler mediatitzar-les o determinar la seva actuació. No s’adona que els mateixos que com ell mateix ha dit repetidament, el varen posar de president “titella”, han acabat de riure-li les gracies i el fotran fora de manera poc edificant.
Es per això, que sense tenir el interès de presidir l’ACFB, ni tant sols de formar part de cap directiva, si un cop convocades les eleccions, la única candidatura que es presenta es l’encapçalada per en Marc Bessora, jo , Ferran Gallego, organitzaré una candidatura, simplement als efectes de que al menys calgui realitzar un debat profund on cada un pugui presentar les idees de futur i les seves actuacions encaminades a la millora i creixement d’ACFB.
No es una proposta de presidència, es una proposta de debat. Es trist que haguem interioritzat en ACFB, que la “conspiració i conxorxa” forma part del funcionament habitual, quan som 4 gats i no hi ha res a repartir.  Ara es el moment de debatre i que tots expliquem les nostre idea de com ha de ser l’associació i cap a on ha d’anar. I es el moment de tots, no ens podem amagar, opinar en privat i pretendre influir des de la foscor o des.de reunions en privat com s’’ha fet tradicionalment.
Ja sabem que ser responsable d’alguna parcel.la de l’associació es està exposat al menys preu de qui no vol fer res i vol que tot estigui fet, dels que parlen d’oïdes i dels que no diuen res però tampoc fan res, com deia en Garcia, “ni una mala palabra ni una buena acción”.
Com per presentar candidatura, fan falta 4, suposo que 3 més als trobaré per al menys obligar a realitzar una jornada de votacions i de debat públic.
Ara us toca a vosaltres.

dimecres, 11 d’abril del 2012

Que fàcil podria ser

A vegades ens compliquem la vida. Quan es tracta de defensar el plat, la família o la feina, s'entén que om tregui les ungles per defensar-ho, però quan es tracta d'actes més o menys lúdics, es fa estrany veure algunes formes d'actuar.
A casa, gestionem 60 socis i quatres duros, i sovint, sembla que per alguns, el donar pas a altres persones perquè posin el seu gra de sorra, es com si se’ls treies un queixal sense anestèsia.
Hi ha la tradició de grans juntes de concentració que pretén reunir lo bo i millor de cada casa i acaba sent un desgavell amb una fugida general, i sempre ha estat així.
Per lo que jo penso,en una associació de mides modestes com la nostra, organitzar comitès i vocals i més i més, només porta que cansanci.
Una junta amb un president, un secretari, un tresorer i un vicepresident i a corre, no hi a més feina. A banda, un comitè de competició independent, un coordinador reglamentari independent i un servei de "manteniment" a l'engròs independent, però sota supervisió.
Tan difícil és que el que funciona segueixi fen-t’ho i el que no s'arregli?
Doncs sembla que si.

Apa, reflexionem companys, reflexionem!

dijous, 15 de març del 2012

Temps de canvis

S'albiren temps de canvis. Les crisis si alguna conseqüència tenen, son les renovacions, sovint catàrtiques dins de les estructures més anquilosades. Ja fa un temps, s'han creats corrents que busquen per donar dinamisme a la nostra competició insignia, la lliga.
En aquesta línia, la proposta inicial, sembla que busca una competició format lliga en dues fases a la imatge d'Argentina. Una primera d’obertura i una de clausura, a una volta, incloent els descensos corresponents i les maques promocions que tant agraden al final de cada competició.
Certament, guanyaríem intensitat, emoció i que tothom tingui perquè lluitar.
Reblant una mica el clau, es podria inclòs pensar en una petita reducció de les divisions amb l'objectiu de tenir una tercera divisió, el que donaria promocions 1a-2a,2a-3a amb fins a 12 equips emmerdats, una passada.
Tot per fer,tot per decidir, potser el nou president i la nova Junta té un bon projecte sobre la taula. Ànims!

dimarts, 13 de març del 2012

Renovació democràtica

Sovint les entitats socials, esportives o lúdiques, que tenen en el seu esperit i formes el funcionament democràtic, acaben patint les conseqüències de la seu propi esperit.
Les persones que legítimament detén-te’n el càrrec de màxim dirigent amb la junta directiva que els envolta, pateixen amb el temps un curiós efecte del que no s'escapen cuasi bé mai i es aplicable a qualsevol mena d'organització, inclòs a les de caire polític.
Aquest efecte es l’auto convenciment, que l'organització que dirigeixen, es de propietat privada del que dirigeix i que les actuacions que endega son vitals per la subsistència de la pròpia organització. Sovint, aquest efecte, es completa amb un posicionament en front als associats que divideix l'entitat entre els que estan "amb mi o contra mi". També es pateixen transformacions amb l'acceptació de la voluntat popular i s'agafen tics dictatorials o com a mínim autoritaris.
Lamentablement, el final d'aquests dirigents, sempre acaba sent el mateix, abandonat pels propis companys de junta i defenestrat per la resta d'associats, que arriben a no valorar tot lo bo fet, davant la situació que es crea en l'entitat.
Es una llàstima, perquè en principi, tota persona que es presenta a la direcció d'una entitat, ho fa amb la il.lusió i el desig de fer de l'entitat en qüestió, la millor del seu àmbit i de aconseguir el creixement social, i tots els èxits aconseguits i els progressos de l'entitat, s'amaguen darrera d'un tel generat pels últims temps de "misèria" i per les actituds poc edificants.
Veiem al voltant nostre, grans dirigents, aconseguidors de conquestes en associacions i entitats, dignes de figurar en  el llibre dels records i que acaben sols i enfrontats a tothom, per no saber donar una passa endarrere i donar pas a altres persones perquè segueixen la bona feina i la millorin. Aquesta incapacitat de donar el pas endarrere, es un dels misteris més grans de la humanitat, ja que si l'objectiu es el progrés d'una entitat, mai un sentiment egòlatra pot avantpossar-se al sentit d'associació.
Aquestes situacions, només genera’n que divisió, refredament entre la massa social i conflictes innecessaris, quan l'entitat es un lloc on gaudir i compartir, que per problemes ja està la vida.
M'agradaria que tots reflexionéssim sobre aquestes paraules i que cada un de nosaltres, en la part que ens toqués siguesim conscients i oblidéssim els interessos personals.
Una salutació

divendres, 3 de febrer del 2012

Lliga del Casal

Ahir dijous va quedar sentenciada la Lliga del casal, a favor d'en Tocornal, com ja es veia previsible, donada la diferència que existeix quan dos jugadors de qualitats similars s'enfronten amb botons de mida tant diferent com es local-visitant i aquesta diferencia es fa insalvable quen s'ha de defensar durant 5 partits.
Un clar 3-1 per en Manel i cap a casa.
Res a dir, res a objectar i un plaer jugar sense por a que t'estafin o et busquin les pessigolles.
De nou felicitar al jugador millor de l’últim any amb molta diferència.
FELICITATS CAMPIÓ.

dimecres, 25 de gener del 2012

Sant Burget un cop més

Com ja no es una novetat, el campionat de rànquing de Sant Burget va tornar a ser un esdeveniment de confraternització i bon rotllo en el mon dels botons. Participació esquisida i organització a l'alçada.
Bon joc i emocions per parts iguals amb sorpreses en primera fase tant pels caiguts (Llove i Despertaferro) com pels classificats (Palauenc i Betis).
Tot fins a una repetida final enguany entre Tocornal i Villaverde. Espectacularment dominada fins a tres quartes parts del matx per en Tocornal, amb dos gols i un travesser, joc maco i d'atac i un Villaverde completament descol.locat. Al arribar un gol de virtuossisme, l'Allan va semblar despertar. El que va seguir ja ho coneixeu, En Manel va perdre la confiança i l'Allan va començar a trenar joc, fins al 2 a 2. Avanç del gol d'or va tenir ocasions de tancar el partit però es veia que tard o dora passaria i així va ser en una jugada a mig camp va resoldre amb un 3 a 2.
Dinar divertit i bona sobre taula, botons i futbol.
L'any que ve més , però no millor, perquè es impossible.

dissabte, 14 de gener del 2012

SANT BURGET

El proper dissabte 21 es cel.lebra a Santa Maria de Palau Tordera, el prestigios campionat de rànquing de Sant Burget. En format de lliga clàssica, acostuma a reunir-se una selecció impresionant de jugadors. Aquest any en Despertaferro defensa el títol guanyat de manera brillant l'any passat. No serà fàcil retenir-lo. Fins dissabte.

Tocornal campió Marabotó 2011

Tocornal es proclama campió de la Marabotó 2011 després d'atunyinar a Botofumeiro. Sense opcions la final va anar per la via ràpida. Una medalla més a la inmaculada trahectori d'en manel. FELICITATS CAMPIÓ.

dimarts, 3 de gener del 2012

Final de la Marabotó

Dimecres 11 gran final de la Marabotó a Bigai¡¡¡¡
Tocornal campionissim annual 2011 i fino estilista.
Botofumeiro vetera "fajador" de fino pase.
Preneu una ració de fosfor i a veure la final més tècnique posible¡¡¡

dilluns, 2 de gener del 2012

Glossa al campió

Aquest any ha acabat amb un clar dominador del panorama botonistic. Sense cap mena de dubte ha estat l'any TOCORNAL. Campió de lliga, Copa i Master, acaba l'any primer del rànquing, en la final de la Marabotó i en semifinals del casal, a banda d'un campionat de rànquing a la seva bossa. Pocs competidors han pogut oposar-se a la seva dictadura. Els seus grans resultats estan fonamentats en el extraordinari moment que viu en quan a la passada. Aquesta capacitat, li permet generar situacions de gol, que li permeten tirar els partits endavant amb solvència.
Moltes felicitats des de can Despertaferro. Quan algú es mostra tan superior, tant sols cal que felicitar-lo i així ho fem. Seguirem lluitant per poder escurçar aquesta diferencia que ara ens separa.

Marabotó i Casal

Arribem al final de l'any natural, moment en el que es decideixen dos dues de les competicions més complicades de guanyar i tot i això no tot lo ven ponderades entre la parròquia. La lliga del Casal, enguany, després d'una lliga regular llarguiiisssima, els bojos del comitè han creat la fase final, jajajaja, una forma de donar pel sac i que el que ha guanyat, si vol ser el que guanya, encara tingui que fer s'ho amb altres competidors. Aquest cop quarts, semis i final.
De moment a dia d'avui, una semifinal Tocornal-Estrella Verde amb empat a un partit, en queden un mínim de dos més, amb avantatge local per en Tocornal.
La segona semifinal comença dema dia 3 amb un Chondos -Despertaferro amb avantatge local pel segon.
A la Marabotó, tres quartos del mateix. Aquest cop en Tocornal, que aquest any està en tots els merders, fa fora a Despertaferro...no sense pair fins el final (amagant la pilota en els últims minuts del darrer partit desprès de veure’s remuntat un 3-0 inicial) amb un Botofumeiro impecable, que va fer fora a Batman. Com es veu, el campió del Casal de l'any passat està venent cara la seva pell (Estrella Verde) i el campió de la Marabotó de l'any passat (Botofumeiro) defensarà el seu títol.