Sovint les entitats socials, esportives o lúdiques, que tenen en el seu esperit i formes el funcionament democràtic, acaben patint les conseqüències de la seu propi esperit.
Les persones que legítimament detén-te’n el càrrec de màxim dirigent amb la junta directiva que els envolta, pateixen amb el temps un curiós efecte del que no s'escapen cuasi bé mai i es aplicable a qualsevol mena d'organització, inclòs a les de caire polític.
Aquest efecte es l’auto convenciment, que l'organització que dirigeixen, es de propietat privada del que dirigeix i que les actuacions que endega son vitals per la subsistència de la pròpia organització. Sovint, aquest efecte, es completa amb un posicionament en front als associats que divideix l'entitat entre els que estan "amb mi o contra mi". També es pateixen transformacions amb l'acceptació de la voluntat popular i s'agafen tics dictatorials o com a mínim autoritaris.
Lamentablement, el final d'aquests dirigents, sempre acaba sent el mateix, abandonat pels propis companys de junta i defenestrat per la resta d'associats, que arriben a no valorar tot lo bo fet, davant la situació que es crea en l'entitat.
Es una llàstima, perquè en principi, tota persona que es presenta a la direcció d'una entitat, ho fa amb la il.lusió i el desig de fer de l'entitat en qüestió, la millor del seu àmbit i de aconseguir el creixement social, i tots els èxits aconseguits i els progressos de l'entitat, s'amaguen darrera d'un tel generat pels últims temps de "misèria" i per les actituds poc edificants.
Veiem al voltant nostre, grans dirigents, aconseguidors de conquestes en associacions i entitats, dignes de figurar en el llibre dels records i que acaben sols i enfrontats a tothom, per no saber donar una passa endarrere i donar pas a altres persones perquè segueixen la bona feina i la millorin. Aquesta incapacitat de donar el pas endarrere, es un dels misteris més grans de la humanitat, ja que si l'objectiu es el progrés d'una entitat, mai un sentiment egòlatra pot avantpossar-se al sentit d'associació.
Aquestes situacions, només genera’n que divisió, refredament entre la massa social i conflictes innecessaris, quan l'entitat es un lloc on gaudir i compartir, que per problemes ja està la vida.
M'agradaria que tots reflexionéssim sobre aquestes paraules i que cada un de nosaltres, en la part que ens toqués siguesim conscients i oblidéssim els interessos personals.
Una salutació
