AQUEST ANY SI ¡¡¡
Sovint, dins del mon dels botons, hi ha una màxima, que pocs cops es vulnera. Aquesta màxima es la de no aixecar massa la veu davant els triomfs i els campionats aconseguits. I això, no ens enganyem, no es per un criteri de respecte i educació en vers als companys i rivals, es perquè la grandesa del botons es que no hi han equips imbatibles i els més grans cauen amb els mes modestos, d’aquí que mai farem escarafalls de les nostres victòries, per estalviar-nos la mofa i la befa de tothom, quan perds.
Tots coneixem equips que si et guanyen, quan teòricament no tindria que passar així, t’ho recorden eternament a tu i ho fan extensiu a la resta de companys….un escarni.
Per això, després de concloure una temporada, si aquesta ha estat reeixida, en especial per haver aconseguit la preuada lliga de primera divisió, difícilment podem control.lar una profunda satisfacció que ens infla com a galls d’indi i ens porta a expressar alguna “bocanada” de més.
Això acaba aviat, més o menys al voltant de 1 de setembre, que es quan tornem a engegar la màquina i tornem a presentar-nos davant d’una lliga, que com sempre diem…es la més difícil dels últims anys.
Però aquest any…després d’aconseguir la LLiga, la Copa Sigma, el Boto d’Or, l’apertura del Casal y el Nadal, permet sentir-se sense cap obligació, tant sols amb moltíssima il.lusió de tornar a lluitar, com enguany, fins l’últim dia amb els millors equips, per sentir de vell nou aquesta sensació de satisfacció si la feina acaba bé.
