A vegades ens compliquem la vida. Quan es tracta de defensar el plat, la família o la feina, s'entén que om tregui les ungles per defensar-ho, però quan es tracta d'actes més o menys lúdics, es fa estrany veure algunes formes d'actuar.
A casa, gestionem 60 socis i quatres duros, i sovint, sembla que per alguns, el donar pas a altres persones perquè posin el seu gra de sorra, es com si se’ls treies un queixal sense anestèsia.
Hi ha la tradició de grans juntes de concentració que pretén reunir lo bo i millor de cada casa i acaba sent un desgavell amb una fugida general, i sempre ha estat així.
Per lo que jo penso,en una associació de mides modestes com la nostra, organitzar comitès i vocals i més i més, només porta que cansanci.
Una junta amb un president, un secretari, un tresorer i un vicepresident i a corre, no hi a més feina. A banda, un comitè de competició independent, un coordinador reglamentari independent i un servei de "manteniment" a l'engròs independent, però sota supervisió.
Tan difícil és que el que funciona segueixi fen-t’ho i el que no s'arregli?
Doncs sembla que si.
Apa, reflexionem companys, reflexionem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada